Assetjament sexual al món de la ciència: una realitat molt silenciada

Assetjament sexual: una de les expressions de violència masclista més normalitzada

L’assetjament sexual és una de les expressions de violència masclista més extensa i normalitzada, el que dificulta que es puguin extreure dades al respecte. No obstant això, el moviment #MeToo ha promogut que es reconegui l’assetjament sexual i s’analitzin els factors que intervenen, així com l’impacte que té en diferents àmbits. En aquest estudi analitzarem l’assetjament sexual en l’àmbit de la ciència.

Per què en el món de la ciència hi ha una elevada freqüència de d’assetjament sexual?

L’Acadèmia Nacional dels Estats Units de Ciències, Enginyeria i Medicina (NASEM)  va publicar el passat estiu un informe que analitza l’assetjament sexual que pateixen les dones que estudien o treballen en l’àmbit científic. Aquest informe posa de manifest que més del 50% del professorat femení d’aquests camps ha viscut assetjament sexual o laboral.

Es destaquen dos factors que podrien estar repercutint al fet que, en el món de la ciència, hi hagi una elevada freqüència de casos d’assetjament sexual:

  1. En primer lloc, que la ciència se sol relacionar amb l’objectivitat i la neutralitat, i aquesta relació pot provocar que es pressuposi que és un àmbit aliè als problemes que s’observen en la societat.
  2. En segon lloc trobem un factor que també s’observa en altres sectors: el camp de la ciència té un sistema molt jeràrquic, precari (especialment on es concentra major presència femenina), i amb una forta segregació vertical.

Per això, a les dificultats habituals que viuen les víctimes (sentiments de vergonya o culpa) se suma la por a les represàlies per a la seva carrera professional, ja que en 2 de cada 3 casos, l’assetjament sexual és vertical.

L’Àngela Bernardo és una biotecnòloga i periodista especialitzada en ciència que ha publicat un llibre titulat “ACOSO”, on posa de manifest, a través del testimoni de diferents casos que s’han produït en la investigació científica, la realitat de l’assetjament sexual en el món de la ciència. L’autora posa l’accent en la poca difusió que es fa dels procediments que existeixen per a prevenir o denunciar les situacions, ja que encara hi ha organismes públics d’investigació que no tenen protocol contra l’assetjament sexual. Alhora, Bernardo també destaca la dificultat afegida a parlar o denunciar la situació per la por a denunciar a una persona amb una llarga trajectòria i reputació, que pot repercutir en la mateixa trajectòria professional de la denunciant.

Comencem a posar llum a l’assetjament sexual

En els últims anys, s’ha començat a posar llum a l’assetjament sexual que es produeix en l’àmbit de la ciència. Poc abans de l’inici del moviment #MeToo, la científica Julie Libarkin de la Universitat Estatal de Michigan va crear una base de dades oberta al públic sobre el comportament sexual inadequat en l’àmbit acadèmic, registrant els noms, càrrecs i les institucions on treballen les persones condemnades públicament per assetjament sexual. Al principi, la base de dades només tenia 12 registres, però en l’actualitat compta amb 700.

Avui en dia, encara interpretem la integritat científica amb el plagi o la manipulació de dades en la investigació, però cal conscienciar-nos sobre la responsabilitat dels nostres actes: no hem d’interpretar un cas d’assetjament posant el focus a la caiguda d’un investigador famós, sinó pensant en la pèrdua d’investigadores que, de no haver patit assetjament, podrien haver estat les protagonistes de grans descobriments i d’avenços importants per a la ciència.

Coneix els nostres serveis

Estàs pensant en elaborar, actualitzar o posar en marxa un pla de comunicació no sexista? Necessites un Protocol contra l’assetjament sexual? Posa’t en contacte amb nosaltres.

    Voldria...

    També et pot interessar:

    Per |2022-04-07T18:06:18+02:00abril 7th, 2022|Assetjament sexual, Violència gènere|0 Comentaris

    Comparteix aquesta història, tria la teva plataforma!

    Go to Top