La segmentació social dels colors “rosa” i “blau” no sempre va ser així, si remuntem al segle XVIII, els nens de classes acomodades feien servir els colors rosa i blau de forma indistinta. Què va ser el que va impulsar el binomi blau/rosa? Tot va començar a partir del segle XX, després de la Primera Guerra mundial. Els gloriosos anys 20 als EUA, la irrupció del capitalisme i conseqüent augment del consum; un període en el qual les empreses van començar a impulsar la idea que el rosa era per a nenes i el blau per a nens perquè sabien que, si associaven els colors amb determinades joguines, vendrien molt més. El blau es considerava un color “fort i decidit” mentre que el rosa era més “delicat i suau”. Tot i això, altres persones expertes 1 creuen que l’element crucial va ser l’aparició de Barbie, la primera nina que tenia forma de dona i un distintiu color rosa, que va animar les nenes a “jugar a ser adultes”.
Què passa actualment? En ple segle XXI, les connotacions de gènere del rosa i el blau segueixen presents al nostre imaginari, però amb la irrupció del feminisme i el seu afany per esfondrar els estereotips de gènere, la moda infantil ha deixat d’utilitzar-ho de forma tan evident. No obstant això, ha canviat realment la moda infantil? Al següent article explorarem quines altres formes de perpetuar el sexisme segueixen vigents actualment.
Animals
Estampats i missatges a la roba – El sexisme present a la moda infantil
https://www.elmundo.es/papel/lideres/2019/10/27/5db1ef04fc6c8371018b45e2.html
Podríem pensar que els animals no tenen gènere, però les marques de roba fast fashion demostren el contrari. Dinosaures, taurons o lleons apareixen més a la roba infantil de nen que no pas a la de nena. Per contra, els unicorns o sirenetes -ambdues criatures mitològiques i irreals- estan més presents a la roba de nena. Ells són aventurers, espècies depredadores que mosseguen i ataquen, líders del ramat. Elles, dolces, inexistents i tot un símbol de bellesa perversa.
Paraules
Rosa per elles i blaus per ells? – El sexisme present a la moda infantil
Les paraules i textos que apareixen a la roba també promouen diferències i reforcen els estereotips de gènere. Segons l’estudi de Süddeutsche Zeitung, que analitza més de 20.000 peces de roba, la paraula “amor” apareix més de 200 vegades a la roba per a nenes i només 70 a la roba per a nens. El terme “somiador” o “somiadora” apareix 41 vegades més a la roba d’elles i només una a la roba per a ells.
A H&M, per exemple, a la primera pàgina de roba de nens trobem dinosaures, estampats de superherois i colors més “agressius”. En canvi, a la de nenes apareixen arcs de Sant Martí, unicorns i missatges com “Smile Everyday” (Somriu cada dia). Aquests missatges a les samarretes, lluny de ser innocents, reprodueixen la idea que les nenes han de ser afables, simpàtiques, alegres i somrients. Sempre objectes i mai subjectes.
Segons aquests missatges i estampats de la roba infantil, els nens de menys de 10 anys haurien de surfejar; les nenes, en canvi, somiar i somriure. En aquests casos, el binomi blau-rosa no és tan present, però sí que trobem un biaix en els missatges i iconografia.
Colors i estampats
El tul, els llaços, la purpurina o els lluentons són elements que generalment s’associen amb allò femení. Així, les samarretes de nena tenen 3 vegades més sanefes, quatre vegades més lluentons i fins a 10 vegades més llaços que els nens. Ells, en canvi, tenen camuflatge i ratlles. A tall d’exemple, l’estudi de la revista alemanya mostra a la següent imatge 2 que gairebé cada segona samarreta per a dones és rosa.
Esquema de color per nen – El sexisme a la moda infantil
Esquema de color per nena – El sexisme a la moda infantil
https://twitter.com/datentaeterin/status/1561663732576657411/photo/2
Tallatge i patronatge
Què passa amb les talles? Haurien de ser les mateixes? L’estudi ha trobat que els pantalons de les nenes són aproximadament 6cm més curts que els d’ells. La societat entén que els nens poden ser nens, però elles han de ser “donetes”, i per això han de vestir com a tal. A més, pateixen la hipersexualització des de ben petites, ja que roba està pensada per “agradar” però la d’ells, per divertir-se i jugar. Quantes vegades haurem vist biquinis per a nenes de 5 anys amb part de dalt? Què s’han de tapar? I per què? De fet, el cas dels banyadors amb farciment ja ho va denunciar Facua el 2020.
Hi ha un altre tema que es repeteix tant a la moda adulta femenina i la infantil: la manca de butxaques o les butxaques falses. El moviment #Meripoket o #wewantpockets (“volem butxaques”) acumula milers de missatges i fotografies de dones enfadades que visibilitzen aquesta problemàtica.
Alternatives
El canvi pot començar per intentar no consumir o escollir opcions que reprodueixin els mateixos estereotips de sempre. Les nenes no només han de “somiar”, “somriure” o “ballar”, també poden lluitar, aventurar-se o enfadar-se. Es pot explicar a les nenes que poden dur altres colors més enllà del rosa, i que la seva roba està pensada per jugar, divertir-se i, especialment, estar còmoda. Als nens, sempre se’ls pot animar a posar-se peces de colors vius i roses, i amb imatges que representin els seus somnis, que potser són també els tradicionalment associats a les nenes.
No obstant això, sabem que la roba sostenible i local pot suposar una despesa més gran en comparació amb el fast fashion, per això t’animem a compartir roba de fills i filles amb altres nens i nenes i que s’intercanviïn sense tenir en compte el sexe.
Alternatives a l’hora de vestir – El sexisme present a la moda infantil
