Espais de treball lliures de violències masclistes(IV): Les fases que un Protocol ha de contemplar

La prevenció de les violències masclistes a l’empresa és un requeriment legal

Com hem comentat en articles anteriors, la prevenció de les violències masclistes a l’empresa és un requeriment legal que, alhora, articula una responsabilitat social davant del masclisme i la desigualtat entre homes i dones. Una empresa socialment responsable ha de reconèixer que les violències masclistes transcorren en qualsevol espai social i, per tant, ha d’establir mecanismes que li permetin prevenir, detectar i resoldre aquestes situacions. A la pràctica, el que es necessita és un Protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe, i en aquest article coneixerem les fases del Protocol.

Fases del protocol

Si ens fixem en el model de Protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe elaborat per la Generalitat, qualsevol situació d’assetjament es pot resoldre per la via externa (judicial o administrativa ) o bé per la via interna, de la que parlarem en aquest article. El procediment intern ha de tenir com a mínim una forma de contacte, per telèfon o correu, que asseguri la confidencialitat de la persona assetjada en contactar. Quan una persona comunica patir una situació d’assetjament s’inicia el procediment, que consta de tres fases diferenciades:

  • La fase 1 és la de comunicació i assessorament. En aquesta fase la persona de referència informa, assessora i acompanya a la persona assetjada. L’objectiu d’aquesta fase és que la persona assetjada pugui explicar els fets que ha viscut en un entorn segur i de confiança, i que la persona de referència l’assessori sobre les seves opcions. Si la persona assetjada vol procedir amb la denúncia interna, s’inicia la segona fase. Es recomana que la duració d’aquesta fase no superi els tres dies.
  • La fase 2 és la de denúncia interna i investigació. S’inicia aquesta fase quan la persona assetjada, acompanyada per la persona de referència, redacta un model de denúncia i exposa els fets, proves i testimonis viscuts.

L’objectiu d’aquesta fase és investigar a fons tots els fets, entrevistant a totes les persones implicades en la situació (inclosa la víctima i la persona assetjadora). Com es tracta d’un fet confidencial, totes les persones que s’entrevistin o formin part del procediment han de signar un document de confidencialitat. Finalment, la comissió d’investigació ha d’emetre un informe vinculant sobre les evidències o no d’assetjament, tot proposant mesures d’intervenció.

  • La fase 3 és la de resolució. En aquesta fase es prenen les mesures d’actuació necessàries en funció de les evidències i conclusions de l’informe vinculant, sempre preservant els principis de respecte, protecció i tracte just. En aquesta fase també es poden incorporar mesures preventives, amb una revisió de la situació laboral de la persona denunciant per tal d’evitar possibles situacions d’assetjament (modificant l’horari o el centre de treball, per exemple).

La durada màxima de les tres fases no ha de superar els 20 dies, i la denúncia interna en cap cas substitueix o prohibeix la via externa (judicial o administrativa). A vegades, la denúncia pot presentar-se sense la fase 1 (si el personal té accés al model de denúncia i ho envia a la comissió), o pot ser iniciada per persones no implicades, però que han estat testimonis de l’assetjament. Tanmateix, en aquests casos caldrà contactar amb la persona assetjada perquè sigui qui realitzi la denúncia i doni pas a la fase 2.

El procediment intern és una eina perquè l’empresa asseguri i pugui corregir les violències masclistes que es produeixen a l’entorn laboral. Per aquesta raó, el procediment també ha d’anar acompanyat d’altres aspectes, com la difusió i formació.

En el proper article explicarem per què són importants aquests aspectes del protocol i us donarem alguns exemples de com dur-los a la pràctica.

Si estàs pensant en elaborar un protocol conta l’assetjament sexual o necessites formació per a poder-lo implementar, truca’ns i t’ajudarem.

    Voldria...

    També et pot interessar:

    El Nadal a revisió. Els personatges del Nadal, mirats amb una mica de distància i perspectiva de gènere (Part I)

    By |gener 4th, 2022|Fundació Sorli, Igualtat de gènere, Sexisme|

    Espais de treball lliures de violències masclistes(V): Últims aspectes del Protocol contra l’Assetjament Sexual

    By |desembre 16th, 2021|Assetjament sexual, Fundació Sorli, Igualtat de gènere, Violència gènere|

    Comparteix aquesta història, tria la teva plataforma!

    Go to Top