Micromasclismes al món de l’empresa: què són i com detectar-los

Què són els micromasclismes?

«Sembles un homenot»; «Vinga, noi: els homes no ploren»; «Si no vols que et mirin, no et posis escot»; «Així no es comporta una senyoreta»; «Somriu una mica més, que estàs molt seriosa». O un clàssic: «Avui estàs molt nerviosa. Tens la regla, oi?».

Et sonen aquests comentaris? Segurament n’has sentit més d’un al llarg de la teva vida, o fins i tot els has dit tu. Aquesta mena d’actituds i gestos propis del masclisme quotidià s’anomenen micromasclismes.

Els micromasclismes són petites accions del dia a dia, gestos subtils i gairebé imperceptibles, que simbolitzen el domini històric dels homes sobre les dones. Luis Bonino Méndez va encunyar aquest terme el 1991 per denunciar aquest conjunt de comportaments, fins llavors anomenats petites tiranies, terrorisme íntim o violència tova. El psicòleg explica que la majoria d’aquestes actituds no són deliberades; es tracten de reflexos involuntaris de la socialització de gènere i d’una societat profundament masclista i patriarcal. Així doncs, els micromasclismes porten les dones a actuar segons els rols de gènere, a disminuir la seva capacitat de decisió i a coaccionar la seva llibertat. Òbviament, aquest fenomen se circumscriu al pla inconscient, en la majoria dels casos. 

Micromasclismes al món de l’empresa

Les empreses actuen com a agents socials a la nostra societat i reprodueixen les seves dinàmiques d’interacció. Per això, els micromasclismes també es fan presents de manera recorrent durant la jornada laboral i en les relacions professionals

Alguns exemples comuns de micromasclismes del dia a dia són:

  • Demanar a una companya que sigui ella qui prengui les notes en una reunió quan tots dos teniu el mateix càrrec a l’empresa. 
  • Saludar amb dos petons a ella i donar-li la mà a ell. 
  • Comentar la roba de les teves companyes però no pas la dels teus companys amb comentaris com “Quin modelet que portes avui”. 
  • Exigir que els homes portin pantalons llargs a l’estiu però permetre que les dones puguin posar-se faldilla o pantalons curts. 
  • Encarregar gestions extralaborals (aniversaris, organització de festes, recaptacions o regals de jubilació) exclusivament a dones. 
  • Preguntar “Que tens la regla?” per invalidar les emocions o l’enuig de les companyes de feina. 
  • Ignorar les propostes que fa una treballadora i valorar només les d’un home.
  • Fer bromes o acudits sexistes. 

Seguim amb exponents de micromasclismes en la comunicació:

  • Utilitzar el masculí genèric en totes les comunicacions (“els treballadors”), especialment referint-se a les feines més feminitzades, o bé usar només el femení en relació amb posicions històricament feminitzades (“les caixeres”).  
  • Emprar imatges sexistes en les comunicacions internes i externes.
  • Acaparar tot el temps d’una reunió sense deixar que les teves companyes s’expressin. 
  • Diferenciar entre senyor i senyoreta, com si el matrimoni canviés l’estatus de la dona però no pas el de l’home, a qui sempre se’l tracta de senyor
  • Fer mansplaining. De l’anglès man (“home”) i splaining (forma informal del verb “explicar”), significa aclarir a una dona algun concepte d’un tema sobre el qual es pressuposa que té pocs coneixements (com els relacionats amb els esports, amb els cotxes o bé amb camps en què fins i tot és experta).
  • Fer manterrupting. De l’anglès man (“home”) i interrupting (“interrompre”), fa referència a interrompre a una dona quan parla, especialment en reunions o converses professionals.

Acabem amb exemples de micromasclismes en els Espais de treball:

  • No disposar de contenidors específics als lavabos per als productes d’higiene menstrual. 
  • No disposar d’espais habilitats per a la lactància materna. 

Com detectar micromasclismes al món de l’empresa?

El mètode més comú és la inversió de rols, en què es capgiren las dinàmiques de gènere. N’és un exemple comentar com de bé li queda la camisa a un company o que entre homes se saludin amb dos petons. Si presenciéssim aquest tipus de comportaments ens semblarien gairebé ridículs, cosa que ens permet identificar fàcilment que es tracten de micromasclismes. Ara bé, les especialistes expliquen que en alguns casos aquest mètode no és efectiu, ja que més d’un home no troba malament rebre floretes de les dones o bé entrar gratis a les discoteques. En aquest cas és important anar a l’arrel del problema i analitzar-lo des d’una perspectiva de gènere: en quina situació deixa les dones? ¿Per què se les mostra així?

Com evitar els micromasclismes al món de l’empresa?

A la Fundació SORLI sempre remarquem la importància de formar en igualtat les treballadores i treballadors. La formació permet visibilitzar les actituds masclistes i dotar els participants d’eines per identificar-les. Si els homes són conscients que estan reproduint aquest tipus de comportament, poden canviar-lo. També, en cas d’identificar-lo en els seus companys, els poden cridar l’atenció. D’altra banda, si les dones són conscients que n’estan sent víctimes, poden assenyalar aquestes actituds i denunciar-les.

Per acabar, caldria comentar que Bonino fa èmfasi en els efectes negatius que tenen els micromasclismes en les persones: en les dones, redueix la seva autoestima i augmenta la necessitat de control; en els homes, reafirma la seva posició de superioritat i identitat masculina

La Fundació SORLI ofereix formacions en igualtat de gènere enfocades al sector empresarial i laboral. Si vols entorns laborals lliures de micromasclismes, forma les teves treballadores i treballadors perquè aprenguin a identificar-los.

Si necessites ajuda per a la redacció, implementació i seguiment de polítiques internes amb perspectiva de gènere, contacta’ns.

    Voldria...

    També us pot interessar:

    Per |2023-01-12T13:53:28+01:00gener 20th, 2023|Igualtat de gènere, Sexisme|0 Comentaris

    Comparteix aquesta història, tria la teva plataforma!

    Go to Top