Nadal i perspectiva de gènere
Les tradicions són un reflex de la nostra societat i les de Nadal no en són una excepció. En els articles anteriors hem pogut analitzar com els valors socials patriarcals encara estan presents avui dia en les joguines infantils, la distribució dels espais de joc i en els espots publicitaris nadalencs. Però això no és cap novetat, ja que els valors patriarcals fa segles que formen part dels nostres patrons socioculturals. Al llarg de la història, les dones ha estat (i malauradament segueixen encara) relegades a una posició secundària, infravalorades i invisibilitzades: no hi havia lloc a l’escola per a les nenes, ni a l’espai públic per a les dones i, per tant, tampoc hi havia lloc per a les dones en les tradicions.
Les figures rellevants de la tradició nadalenca
La tradició oral, escrita i visual de Nadal engloba un vast conjunt d’històries i personatges, entre les quals destaca la narració del naixement de Jesús de Natzaret. Però, si ens parem a pensar, totes les figures rellevants de la tradició oral nadalenca són homes: Josep, el nen Jesús, els Reis Mags d’Orient, els patges, els soldats romans, etcètera. Fins i tot Déu està escrit en clau masculina! També els personatges no bíblics, com ara el tió i el Pare Noel, són homes. En resum, tot personatge important, a qui es fa alabança i que és motiu de celebració i felicitat, ho és.
L’única figura femenina rellevant i els conceptes de maternitat i virginitat
En les festes de Nadal, només hi podríem destacar com a personatge femení a Maria, mare de Jesús; una dona descrita per la Bíblia com submisa, humil, i que passa a la història per ser la mare del salvador, conservant la seva virginitat.
La reducció maternal a la qual està sotmesa la Maria està també present en una de les principals representacions de Nadal: la tradició oral, és a dir, les nadales. Si parem una mica d’atenció als fragments d’aquestes cançons, podem identificar aquesta associació reiterada de la Verge Maria amb conceptes com la maternitat i la virginitat.
Fum, fum, fum:
Ha nascut un minyonet
Ros i blanquet
Ros i blanquet
Fill de la verge Maria
N’és natat a una establia
Fum, fum, fum
El dimoni escuat:
Allà sota una penya n’és nat el Jesuset, nuet, nuet,
allà sota una penya n’és nat el Jesuset, culet, culet,
que és fill de mare verge i està mig mort de fred, nuet, nuet
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet, pobret, pobret!
El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet, pobret, pobret!
La Verge en responia: per falta d’abriguet, pobret, pobret,
per falta d’abriguet!
El noi de la mare:
Què li darem a·n el noi de la mare?
què li darem que li sàpiga bo?
panses i figues i nous i olives
panses i figues i mel i mató.
Sant Josep I la Mare de Déu:
Sant Josep I la Mare de Déu
feren companyia bona;
partiren de Natzaret
matinet a la bona hora.
Don-doron-don,
la Mare canta i el Fillet dorm.
Com podem veure, el nom de la Maria gairebé apareix en aquests fragments: sempre es parla de “la mare”, “la verge”, “la mare verge” o “la Mare de Déu”. Quan s’esmenta el seu nom, va precedit de l’adjectiu de “verge” i sempre se l’esmenta en relació amb una figura masculina, sigui el seu fill o Sant Josep. L’últim exemple, un fragment de la nadala ‘Sant Josep i la Mare de Déu’, és especialment interessant, ja que es detecta de forma molt clara la diferència entre en Josep i la Maria. En Josep, pare del nen Jesús, és atorgat el títol de Sant, mentre que la Maria no té cap més paper que el de mare.
Amb perspectiva de gènere
Siguem creients o no, quan revisem aquesta història amb perspectiva de gènere veiem que les figures masculines tenen un paper molt cèntric en la tradició nadalenca i estan associades a la felicitat, l’heroisme i la salvació, mentre que les figures femenines queden relegades a un paper secundari i prenen el rol de mares i verges pures i bondadoses, cuidadores i protectores dels homes.
En el següent article proposarem solucions per desarticular alguns d’aquests patrons.
