La perspectiva de gènere aplicada als personatges tradicionals del Nadal (Part II)

La desigualtat que les dones pateixen i han patit al llarg del transcurs de la història

Ja han passat les festes de Nadal, però nosaltres tenim una darrera reflexió a fer sobre aquestes.

Quan analitzem el significat de la figura de la Verge Maria, l’única figura femenina que es representa en les tradicions de Nadal i únicament important pel seu paper de mare i bona muller, se’ns fa evident la desigualtat que les dones pateixen i han patit al llarg del transcurs de la història. Encara que actualment existeixen legislacions que garanteixen la igualtat entre homes i dones, les conductes sexistes són una pràctica quotidiana que seguirà perpetuant-se mentre nosaltres no reneguem de les pràctiques i tradicions patriarcals.

Tradicions de Nadal i ritualisme

Un corrector que podem aplicar per avançar en aquest sentit, passa per revisar les pràctiques i tradicions de la nostra societat i adaptar-les als avenços socials que hem assolit. Tanmateix, aquesta acció ha esdevingut molt controvertida per dos motius. El primer de tots, com posava de manifest un estudi de la Universitat de Califòrnia, és que les tradicions de Nadal tenen un alt grau de ritualisme, i a major grau de ritualisme que presenti una pràctica social, major grau d’indignació moral viuen les persones en modificar aquesta pràctica. D’alguna manera, tota pràctica sociocultural es troba ritualitzada i aquests rituals socials constitueixen un parallenguatge cultural. El component ritual de les pràctiques, aleshores, permet que aquestes tendeixin a ser hermètiques i, per tant, que arrosseguin els valors tradicionals.

Valors i creences: el sexisme cultural

Ara bé, hi ha un segon motiu que fa que la necessitat de revisar i adaptar les pràctiques socials sigui inqüestionable: el sexisme cultural. El nostre sistema de valors i creences està constituït en una base desigual i, de forma inconscient, la cultura ens condiciona a rebutjar amb més empeny aquells canvis que afecten de forma directa a la base de la nostra cultura. Un exemple d’aquest fet és la tolerància als canvis que s’han produït (i que s’estan produint actualment) en les nostres festes de Nadal, com l’enviament de les postals de Nadal per missatges de WhatsApp o la substitució progressiva dels pessebres per figures del Pare Noel. Amb el pas del temps, i encara que no és a gust de tothom, la festivitat ha anat perdent el caràcter religiós que la caracteritzava originalment.

El Nadal a revisió

Per tal que la nostra societat pugui aspirar al feminisme, és necessari fer una revisió de totes les pràctiques culturals, incloses les més tradicionals, per a modificar aquelles que perpetuïn la desigualtat, creant noves tradicions des d’una base igualitària (amb figures femenines i masculines) i potenciant el missatge de tolerància i respecte a la diversitat. Quan deixem de limitar-nos com a societat, deixarem de limitar-nos com a individus.

Coneix els nostres serveis

Estàs pensant en elaborar, actualitzar o posar en marxa un pla de comunicació no sexista? Posa’t en contacte amb nosaltres.

    Voldria...

    També et pot interessar:

    El Nadal a revisió. Els personatges del Nadal, mirats amb una mica de distància i perspectiva de gènere (Part I)

    By |gener 4th, 2022|Fundació Sorli, Igualtat de gènere, Sexisme|

    Espais de treball lliures de violències masclistes(V): Últims aspectes del Protocol contra l’Assetjament Sexual

    By |desembre 16th, 2021|Assetjament sexual, Fundació Sorli, Igualtat de gènere, Violència gènere|

    Per |2022-01-11T20:07:02+01:00gener 11th, 2022|Fundació Sorli, Igualtat de gènere, Sexisme|0 Comentaris

    Comparteix aquesta història, tria la teva plataforma!

    Go to Top