El registre retributiu: confecció de l’infome – Part III
En l’anterior article, que pots consultar fent clic aquí, vam explicar la utilitat d’obtenir la bretxa salarial mitjançant la mediana i com havíem d’interpretar el valor de les dues bretxes. Aquest és el tercer article sobre el registre retributiu, on tractarem d’explicar el procediment per a construir l’informe.
Des del departament de Treball i Afers Socials de Catalunya s’ha elaborat un fitxer d’Excel on, quan introduïm les dades a analitzar, es realitza de forma automàtica el càlcul de les mitjanes, les medianes i les bretxes salarials. Aquest fitxer està disponible en aquest enllaç i pot utilitzar-se per a l’anàlisi o com a guia per a crear la teva pròpia eina de registre retributiu. Tanmateix, si cerques crear la teva pròpia eina, aquestes són les dades necessàries a treballar:
- Un identificador de cada persona de la plantilla.
- El sexe.
- La jornada laboral.
- La categoria professional.
- El lloc de treball.
- L’import anual de cada concepte salarial que ha rebut: de manera que aparegui el valor de cada concepte per columna, o bé una fila per concepte, duplicant les dades anteriors tantes vegades com conceptes salarials hagi cobrat cada persona.
Ara bé, per a poder interpretar i extreure més informació sobre les causes de la bretxa, et recomanem que hi adjuntis:
- L’edat.
- Els anys d’antiguitat.
- El tipus de contracte (indefinit, eventual…).
- el nivell d’estudis.
Aquestes variables no són estrictament necessàries per al càlcul, però poden resultar molt útils i aportar molta informació sobre la correlació entre l’edat, els estudis o l’antiguitat i l’import del concepte.
La comparació dels conceptes implica necessàriament que s’extrapolin els imports en igualtat de condicions, el que es coneix com a renda normalitzada, on s’extrapolen les quanties a jornada completa i any sencer. D’aquesta manera, evitem la distorsió que podria provocar el personal que només ha treballat una part de l’any, o que treballa amb mitja jornada o amb jornada reduïda. D’altra banda, també implica que els conceptes es comparin mitjançant una classificació de les categories o llocs de treball, o bé a partir d’una classificació de les feines per igual valor, del que et parlarem al proper article.
Un cop obtingut l’import extrapolat per a cada concepte i persona, es pot procedir a realitzar les mitjanes i les medianes amb les fórmules PROMEDIO i MEDIANA, essent necessari establir condicions amb la funció SI. D’aquesta manera es pot fer el càlcul amb els imports segons el sexe de la persona o la categoria o classificació professional utilitzada. Finalment, amb les mitjanes i medianes calculades per a cada sexe es realitzaria el càlcul de la bretxa amb la següent fórmula:
