La des igualtat entre gèneres afecta les dones, però també els homes; repercuteix en tota la societat. La socialització de gènere encasella a tothom, sigui com sigui que ens identifiquem: cada gènere sustenta els seus mandats i fa difícil que ens diferenciem del model que proposa. El patró de comportament que els homes han de seguir els genera incomoditat i malestar en molts casos. Ells també estan subjectes als mandats de gènere i a l’obligació d’actuar segons la definició de masculinitat de la seva cultura. Recordem que “ser home” s’aprèn vivint, a través d’un procés d’aprenentatge i socialització.
Partint d’aquest context, per què els homes també es beneficiarien d’una societat més justa, igualitària i diversa? Quin profit en traurien, de l’equitat?
La igualtat desbancaria el model de masculinitat hegemònica que històricament ha construït la societat i que té efectes negatius per a tothom. Per això, cal que els homes assumeixin aquesta lluita com a pròpia, perquè la igualtat de gènere també és cosa seva.
Quins són els efectes negatius del masclisme en els homes?
El masclisme —entès com un sistema basat en els rols de gènere i que situa l’home en una posició superior a la de la dona— promou i fomenta actituds molt diferents segons el gènere. Així doncs, s’espera que els homes responguin al patró de masculinitat tradicional, basat en valors i creences de superioritat i poder sobre persones considerades més dèbils o inferiors. A ells se’ls exigeix de ser assertius, de ser els millors, de no fallar, de reprimir les seves emocions i de no mostrar-se mai vulnerables. Per arribar-hi, han de demostrar constantment que són virils, valents i arriscats. Aquests estereotips poden representar una important barrera per al seu desenvolupament emocional i benestar: entre d’altres, pot interferir en la cerca d’atenció mèdica o psicològica.
En poques paraules, la socialització dels homes els predisposa a ser dominants. Això té una repercussió directa en la salut de totes les persones, inclosa la seva. Tot seguit donem cinc exemples que mostren els efectes de la masculinitat hegemònica sobre els homes:
1.- Suïcidis
Les expectatives culturals sobre el que implica ser un home (la força i la valentia) limiten la seva capacitat per demanar ajuda i parlar de les seves emocions, cosa que els pot portar a la depressió i al suïcidi. Així doncs, segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2020 es van registrar 3.358 suïcidis a Espanya, dels quals 2.485 van ser portats a terme per homes i 873 per dones.
2.- Esperança de vida
Els homes tenen una esperança de vida més curta que les dones, segons l’Institut Nacional d’Estadística: les dones viuen una mitjana de 81 anys i els homes de 76 anys. De fet, si analitzem el percentatge de dones i homes que acudeixen al metge, comprovarem que els homes hi van en menor mesura: un 21 % d’homes contra un 29,2 % de dones han assistit a la consulta del metge de família en les darreres 4 setmanes.
3.- Accidents
Les conductes de risc com la conducció temerària estan relacionades amb la masculinitat hegemònica i amb la necessitat constant de mostrar virilitat. Concretament, el 80 % d’accidents de trànsit mortals a Espanya estan causats per homes. Aquesta menor percepció del risc, l’excés de velocitat o les imprudències al volant reflecteixen la idea de masculinitat que s’ha imposat. A més a més, les estadístiques demostren que ells pateixen més accidents a la feina.
4.- Violència
Per cada 100 persones privades de llibertat, 93 són homes i 7 dones. L’explicació de la delinqüència és complexa i multicausal, però és evident que els homes tendeixen a gestionar les emocions de manera diferent, cosa que repercuteix directament en l’ús de la violència i en la caiguda en la delinqüència. Ells són més propensos a recórrer-hi perquè és el que han après a fer al llarg de la seva vida. D’altra banda, les dones tendeixen a delinquir menys també per una qüestió de gènere: tenen una gran responsabilitat amb la cura.
5.- Hàbits pocs saludables i autocura
Totes les actituds perilloses que s’han descrit també incideixen en el consum de drogues i estupefaents. Les estadístiques suggereixen que els homes consumeixen més drogues que les dones. Per això, als centres de desintoxicació hi sol haver més presència masculina que femenina.
Com evidencien aquests exemples, la idea tradicional del que significa ser un home de debò se sosté gràcies a un sistema que ens ordena de manera desigual. Si volem una societat més justa, igualitària i equitativa per a tothom, cal que revertim i construïm nous rols que no reprodueixin dinàmiques tradicionals i que s’allunyin de la masculinitat hegemònica. Hem de promoure models de masculinitat més sans, empàtics i no violents per fer d’aquest món un espai habitable tant per a les dones com per als homes.
