RADIOGRAFIA

On som i d’on venim?

Història dels drets de les dones

Del 1789 al 1931

1789: Revolució francesa. Declaració del Drets de l’home i del ciutadà.
1791: Olympia de Gouges publica la Declaració dels drets de les dones i la ciutadana. França.
1792: Mary Wollstonecraft publica la Vindicació dels drets de la dona. Anglaterra.
1857: Manifestació pel dret al treball i a unes condicions laborals dignes per a les dones. Nova York, 8 de març del 1857.
1866: S’aprova i reconeix el treball professional de la dona i Congrés de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT).
1870: Es crea l’Associació per a l’Ensenyament de la Dona a Espanya.
1872: Primera dona espanyola en entrar a la universitat: Elena Maseras. Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
1893: Primer país que aprova el dret a vot de les dones: Nova Zelanda.
1910:
- Primera manifestació sufragista feminista a Barcelona.
- A Espanya, les dones tenen dret al treball, però amb autorització del marit.
- Les dones aconsegueixen el dret a estudiar a la universitat (més del 60% de les dones espanyoles eren analfabetes).
1918: Neix l’Associació Nacional de Dones Espanyoles.
1926: Dret a la propietat i a cobrar pel treball sense la mediació del pare o marit.
1931: La constitució de 1931 estableix que el sexe no podrà ser “fonament de privilegi” i que els ciutadans de tots dos sexes tindran els mateixos drets.
1931: Dret a vot de les dones a Espanya, impulsat per Clara Campoamor.
1931: Primeres dones diputades a Espanya: Clara Campoamor (Partit Radical), Victoria Kent (Partit Radical Socialista) i Margarita Nelken (PSOE).
1933: Primeres eleccions generals on les dones poden votar.
1936: Primera dona ministra a Espanya: Federica Montseny, ministra de Sanitat i Assistència Social.

Guerra Civil i Franquisme

Període de gran retrocés en els drets de les dones conquistats prèviament a Espanya.

Del 1938 a 1966

1938: El Fuero del Trabajo “allibera” a la dona casada del treball “al taller i la fàbrica”.
1948: Declaració Universal del Drets Humans. Fins la Constitució del 1978, Espanya no la reconeix com una font de dret.
1950: Es prohibeix que les dones tinguin contracte de treball, carnet de conduir, passaport i compte bancari sense l’autorització del marit. Una dona no pot ser diplomàtica, jutgessa, notària, inspectora d’Hisenda o registradora.
1957: Es prohibeix treballar en indústries químiques, construcció i mineria.
1961: La Llei dels Drets Polítics, Professionals i de Treball de la Dona permet a les dones casades treballar fora de casa.
1966: Les dones ja poden ser jutgesses i fiscals, tot i que no passarà fins el 1977.

Transició i democràcia

Del 1975 al 2014

1975: L’ONU declara el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona. Primeres Jornades per l?Alliberament de la Dona. Madrid, 6,7 i 8 de desembre.
1976: Llei de Reforma Laboral. Millora l’autonomia laboral i els permisos de maternitat.
1977: Pactes de la Moncloa. Es despenalitza l’adulteri, la convivència sense matrimoni, els anticonceptius i es canvia l’edat de la dona per contemplar el delicte de violació.
1978: La Constitució Espanyola declara la no discriminació entre homes i dones. les dones recuperen l’autonomia amb els contractes de treball, carnets de conduir, passaports i comptes bancaris.
1981: Llei del divorci. S’equipara jurídicament el marit i la dona en el matrimoni i en la pàtria potestat. S’aprova l’avortament en tres supòsits.
2004: S’aprova la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
2010: S’aprova la Llei de salut Sexual i reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs.
2014: Espanya ratifica el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica.

Desigualtat laboral: RADIOGRAFIA

La desigualtat entre homes i dones s’ha anat reduint en els darrers 12 anys però en els últims dos s’ha estancat. En alguns àmbits, com les noves tecnologies o els càrrecs de responsabilitat fins i tot ha augmentat.

Font: Observatori Dona, Empresa i Economia i Cambra de Comerç de Barcelona

Condicions laborals

6.350€

Bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya segons dades de l’any 2018, cosa que significa que les dones cobren prop de 22% menys que els homes.

35

Edat en què la bretxa salarial augmenta especialment; l’inici de l’edat reproductiva.

2.886 i 15.095

A Catalunya, les dones tenen ocupacions amb salaris més baixos i on la bretxa és més gran. L’any 2019, la bretxa a les ocupacions elementals i serveis de restauració, personals i venda (en què s’ocupen més del 30% de les dones) tenien uns salaris mitjans de 2.886 i 15.095 euros bruts anuals i una bretxa del 31, 78% i del 33,73% respectivament.

Taxa de temporalitat a Catalunya

7 de 10

Contractes a temps parcial estan signats per dones. Segons les enquestes, el motiu de fer servir aquesta modalitat de contractació entre el 63,6% de les dones de 35 a 44 anys és la necessitat de tenir cura de persones dependents.

Conciliació

70%

Percentatge de tasques de la llar que fan les dones.

2h 20min

L’edat a partir de la qual augmenta especialment la bretxa salarial, coincidint amb l’inici de l’edat reproductiva.

Taxa d’ocupació de dones i homes sense fills.

Taxa d’ocupació de dones i homes quan tenen fills.

Les dones agafessin el 92,85% de les excedències per tenir cura de filles i fills a Catalunya el 2018, mentre que els homes només el 7,15%.

Segons dades de l’EPA, un 22,5% de les dones enquestades van reduir el nombre d’hores treballades per tenir cura de fills i filles mentre que només un 3,3% dels homes ho van fer.

Percentatge de persones treballadores que fan activitats de cura i educació dels fills o nets cada dia.

Percentatge de persones treballadores que fan activitats domèstiques i de cuina cada dia.

2%

Parelles que opten per cedir el permís de maternitat al pare. La mare té dret a cedir el permís al pare si els dos treballen. Però a la pràctica aquesta alternativa és anecdòtica.

35%

Dones espanyoles han patit efectes a la feina quan del naixement dels seus fills o filles, ja sigui un canvi d’hora- ris, reducció d’hores o haver de demanar un permís o excedència, entre d’altres.

Assetjament sexual

1 de cada 5

Dones assetjades sexualment ho han estat en l’àmbit laboral. Segons dades del 2020, del total de dones de 16 anys o més residents a Espanya, el 40,4% ha patit assetjament sexual en algun moment de la seva vida, de les quals un 17,3% ho han estat per part d’algú del treball.

Pèrdua talent

32.595

Dones amb formació superior que han abandonat prematurament la seva professió. La causa és fonamentalment la manca de conciliació. A nivell europeu, la taxa d’ocupació de les dones entre 20 i 49 anys es redueix 15 punts percentuals quan tenen un nadó.

58,8%

La majoria de persones graduades universitàries són dones. Però les professores d’universitat només són un 33,1% i la proporció baixa al 13% en les catedràtiques.

20%

És la bretxa salarial que pateixen les dones amb estudis universitaris. A Catalunya, la bretxa salarial entre dones i homes creix a estudis cursats menors: amb estudis inferiors a la primària la bretxa és d’un 35,15%, i amb llicenciatures, doctorats universitaris o similars la bretxa cau fins al 19,83%.

Càrrecs directius

Un dels àmbits que concentra més desigualtat és el dels càrrecs de responsabilitat, tant pel que fa a la presència de les dones com a la bretxa salarial. La situació només millora una mica a la política i als consells d’administració a causa dels requisits legals.

31,17%

Proporció de dones al consell d’administració de les 35 empreses de l’Ibex. El percentatge de conse- lleres executives en aquestes grans corporacions no arriba al 5%. A més a més, les 92 empreses restants del mercat continu només arriben a un 22,9% de mitjana de presència femenina als seus consells i deu empreses segueixen sense dones al seu consell. Com més grans les organitzacions, més difícil de trencar és el sostre de vidre i més enganxi- fós el terra. La Llei d’Igualtat fixa que les grans empreses han de tenir almenys un 40% de dones als consells d’administració, però no ha servit per acon- seguir la paritat en la direcció de les companyies.

378.200

Dones que ocupen llocs de treball científics i intel·lectuals, un 31% més que homes. Les dones ocupen un lloc fonamental en el funcionament d’institucions i empreses, però el sostre de vidre dificulta la seva promoció.