Quina és la diferència entre agressivitat i violència?

Doncs som-hi!

Agressivitat vs. violència

Les conductes agressives són part de tota espècie viva. Aquesta agressivitat apareix quan el territori, l’aliment, la reproducció o la vida estan amenaçats. És una conducta de defensa/atac motivada pel risc de pèrdua de quelcom que és vital.

La violència difereix de l’agressivitat en que el seu objectiu és obtenir control i poder. No es tracta de defensar res de vital, sinó que sempre està lligada a la recerca de poder.

La violència va dirigida contra una persona que està en posició d’inferioritat. Una persona en sotmet una altra. Hi ha un abusador que domina i una víctima atemorida (sovint es parla de la “indefensió apresa” de la víctima).

Fixem-nos concretament en la violència de gènere

Què és?

A la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es defineix “violència de gènere” com aquella violència “que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els que siguin o hagin estat els seus cònjuges o els que estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions afectives similars, fins i tot sense convivència”.

“La violencia contra la mujer es la manifestación más brutal y extrema de la desigualdad entre hombres y mujeres que existe en nuestra sociedad.”

Font: Estudio “La violencia de género en los jóvenes: Una visión general de la violencia de género aplicada a los jóvenes en España”, Instituto Max Weber para INJUVE.

Dades per a espantar qualsevol

Cada deu minuts hi ha al món una dona que mor assassinada a causa de la violència de gènere (Font: Nacions Unides). Aha!… Això vol dir que cada 10 minuts hi ha un home que mata una dona…

  • Un 35% de les dones del món han patit violència sexual.
  • A Espanya es denuncien 4 violacions al dia. Si les denúncies son 4, quantes violacions hi ha cada dia?
  • A Catalunya, més de 20.000 dones pateixen cada any assetjament sexual a la feina. Atenció! Només el 8% d’elles ho denuncien.
  • El 98% de les persones que pateixen abusos sexuals són dones
  • A Catalunya, un 51,3% de les dones han patit en algun moment de la vida la violència masclista, ja sigui verbal o física (excloent doncs els comportaments no verbals, com poden ser gestos sexuals o exhibicionisme).

Font: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya

Violència gènere

I què ha passat durant el confinament?

Dones assassinades a Espanya durant el confinament

  • Del 15 de març al 15 de maig: dues dones, una el 19 de març i una altra el 5 d’abril.
  • Des del 15 de maig (primera fase de la desescalada), dues dones assassinades: una el 27 de maig i una altra el 30 de maig.

I abans del confinament?

  • Al gener, 7 dones van morir assassinades a causa de la violència de gènere.
  • Al febrer van ser 6.
  • I durant la primera quinzena de març van ser 3.

En total, 16 dones assassinades.

Així doncs, si mirem els totals des de l’1 de gener fins el 30 de maig, la conclusió és que durant el confinament han baixat dràsticament els assassinats.

Quina bona notícia!

O potser… potser no tant? Potser es tracta només d’un miratge?

Les dades podrien ser enganyoses, ai!

Per què les institucions semblen afirmar el contrari?

“El Consejo de Europa también ha asegurado que desde el estallido de la pandemia de COVID-19 se ha producido un “aumento dramático” de los casos registrados de violencia contra las mujeres en los 47 Estados que forman parte de esta organización internacional y en todo el mundo. En este contexto, el Comité de las Partes del Convenio de Estambul ha señalado que el riesgo es “particularmente alto” para las mujeres y niñas que pertenecen a grupos desfavorecidos y en riesgo de discriminación (…).”

Font: Mujeres en igualdad, 23/04/2020

Pense-m’hi una mica:

Durant el confinament l’agressor tenia la víctima controlada (entre quatre parets). I si allò que busca i desitja una persona és sentir i exercir el poder que té sobre la víctima, la situació està “controlada”, per no dir que resulta ideal… Per què se sentiria impulsat a matar en aquestes condicions? En general, si l’agressor no se sent “desestabilitzat”, no arribarà a l’extrem de l’assassinat.

Però això no vol dir que no hi hagi hagut violència

Podríem suposar que la violència sexual i les agressions dirigides contra dones i infants han augmentat, degut a factors com: la convivència continua, la presència dels infants a casa, amb les tensions que això engendra, l’augment del consum d’alcohol, el context general d’incertesa econòmica i laboral, etc.

Una dada objectiva, molt alarmant, sembla confirmar aquests temors: en promig, durant el confinament, les trucades al telèfon d’atenció a la violència de gènere (016) han augmentat un 61 % respecte del mateix període de l’any anterior.

Parem atenció!

De fet, el moment de màxim risc per a les dones que han patit violència de gènere durant el confinament és ARA!

Ara que les víctimes poden sortir, ara que demanen ajut o diuen que volen separar-se, ara que comparteixen el seu problema amb familiars o cerquen informació…. És ara quan els victimaris poden començar a sentir que “perden el control”.

Ens alerta el Consell d’Europa, ens alerten institucions públiques i ONG, ens alerten investigadors de referència, com Miguel Lorente: és ARA quan podem assistir a una greu escalada de tot el ventall de violències exercides contra les dones, sobretot tenint en compte que la crisi social i econòmica afegirà una càrrega extra de tensió, inseguretat, ansietat… Factors, com sabem molt bé, que agreugen les conductes violentes…

Així doncs, sabent que a partir d’ara el risc serà màxim, què podem fer? Des de les administracions públiques? Des de les empreses?

Coneixes el protocol contra la violència de gènere?