Socialització de gènere: arracades, cognoms i drets

—Jo no tinc forats a les orelles  —diu una dona de 50 anys.

—Com? Perquè no?

—Els meus pares eren feministes i no me’n van fer. Jo tampoc n’he volgut quan he crescut.

—No entenc que tenen a veure les arracades i el feminisme.

Nosaltres sí que ho sabem. Llegeix això:

Neix un bebè. És nena. Ni ens ho pensem i li fem dos forats a les orelles.

Neix un bebè. És nen. No fem cap forat enlloc.

I ho tenim tan integrat, tan normalitzat, que no hi posem atenció, ni tan sols hi pensem.

Ho podríem veure com un ritual que marca les bebès nenes. Les marca amb un element extern que les diferencia dels bebès nens, una mena de decoració que, a la llarga, serà la primera de moltes més.

“It’s a boy”?

No!!!

Aaaah!!!!!!!

Oooh!!!!! Amb forats ara és inconfusible!

Té això alguna cosa a veure amb la socialització de gènere?

És clar que sí. Neixes i et vesteixen de rosa i et fan forats i et decoren. I cap pare o mare s’ha sentit pressionada per fer-ho així. Es fa, i ja està! “Lliurement han elegit fer forats a les orelles de la seva filla”. Lliurement?

Aquest és el moment en què podem dir que la socialització de gènere està funcionant avui.

Ho fem “lliurement” fins a cert punt, exercint una llibertat d’accions que després de ser imposades durant segles, ja estan normalitzades avui en dia.

Tindrà aquest primer moment de la vida d’una nena alguna cosa a veure amb la perpetuació de les desigualtats?

Un altre exemple que tenim “normalitzat” i que ens passa gairebé a tothom desapercebut, és l’ordre dels cognoms de les nostres filles i fills.

L’ordre dels cognoms

La regla general és que el primer cognom d’un espanyol és el primer del pare i el segon cognom és el primer de la mare. L’article 109 del Codi Civil preveu la possibilitat que els pares, de mutu acord, determinin que el primer cognom del nascut és el de la mare i el segon, el del pare.

La petició dels pares d’atribuir als seus fills nounats el primer cognom matern i el segon cognom patern s’ha de fer abans de la inscripció.

Per la seva banda, el nen, un cop arriba a la majoria d’edat, també pot sol·licitar un canvi en l’ordre dels seus cognoms.

Ara hi pensem:

La dona gesta durant nou mesos el seu bebè.

Pareix.

Pateix el post part.

I el seu cognom va el segon? Moltes persones signen amb nom i el primer cognom, i per tant, el cognom de la mare queda invisibilitzat.

Almenys és curiós, oi?

I una dada que potser no sabies però que és ben esclaridora:

La pàtria potestat va ser únicament del pare fins al 1981, any en què el Codi Civil va ser reformat per la Llei 11/1981.

Llegim un fragment de l’article sobre la pàtria potestat a la Viquièdia:

“La patria potestad la ejercen conjuntamente el padre y la madre durante el matrimonio o unión de hecho, correspondiendo a ambos la representación legal del hijo de familia. Anteriormente era el padre el único que podía y tenía derecho sobre la vida de sus hijos pero dada la evolución del derecho y las circunstancias sociales de divorcios y separaciones se ha tomado en cuenta a la mujer para que cumpla con el ejercicio de la patria potestad”.

Diu que “dada la evolución del derecho y las circunstancias sociales de divorcio se ha tomado en cuenta a la mujer”.

S’ha tingut en compte la dona?

Al 1981 se la té en compte… per compartir la pàtria potestat de les seves filles i fills.

Faria riure si no fos perquè fa plorar!