Les desigualtats en les retribucions salarials persisteixen en el mercat laboral. Les raons són diverses i complexes, però principalment responen a una incorrecta valoració dels llocs de treball, en moltes ocasions condicionada per biaixos de gènere.
Per determinar si dos llocs de treball de diferent tipus tenen el mateix valor, cal aplicar un mètode per comparar-los. En aquest sentit, un dels requisits indispensables del diagnòstic del Pla d’igualtat és l’auditoria retributiva. Aquesta auditoria s’ha de realitzar partint d’una valoració dels llocs de treball amb perspectiva de gènere.
Què implica una valoració dels llocs de treball?
Aquest mètode permet avaluar de manera sistemàtica i objectiva els llocs de treball atenent a diversos factors i nivells. No hi ha una única manera o metodologia per portar-la a terme. L’Organització Internacional del Treball tanmateix, recomana el mètode quantitatiu per punts, que generalment parteix de quatre factors (les qualificacions, els esforços, les responsabilitats, les condicions laborals) que cal desgranar segons l’empresa, el sector econòmic i les tasques que es desenvolupin. Així doncs, s’aconsella posar en joc entre deu i setze subfactors.
Vegem alguns exemples de feines que es consideren d’igual valor segons l’OIT:
Com s’ha de fer una valoració dels llocs de treball amb perspectiva de gènere?
Quins criteris ha de seguir la valoració de llocs de treball?
El mètode de valoració ha de basar-se en el rigor i en la voluntat conscient d’anar en contra dels prejudicis sexistes. Per això no només cal que s’adapti a cada empresa sense ambigüitats o superposicions, sinó que també ha d’incloure subfactors associats a les feines amb predominança femenina.
Així doncs, no s’han de passar per alt certes capacitats o competències requerides en algunes feines feminitzades, ignorades per ser considerades innates a les dones: la sensibilitat, la capacitat de comunicar-se adequadament, la redacció i revisió d’informes, l’empatia i la paciència.
D’altra banda, quan parlem d’esforços també cal incloure-hi els emocionals i mentals a més dels físics. Tradicionalment associem l’esforç amb les feines que es duen a terme en fàbriques o en la construcció, amb freqüència desenvolupades per homes. Tot i així, atendre per telèfon clients enfadats també requereix un esforç i gestió emocional importants.
Quant a les condicions laborals, s’ha de tenir en compte el context en què es despleguen les feines més feminitzades, amb ambients menys extrems i hostils només en aparença. Les caixeres, per exemple, tenen una exposició a l’assetjament sexual més alta que un treballador o treballadora d’oficina. En l’article següent explicarem per on cal començar i quina informació es necessita per fer una valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.
