Vivim en una societat hiperconnectada; estem comunicant-nos constantment entre nosaltres, ja sigui a través d’aplicacions de missatgeria instantània o de xarxes socials.
L’expansió de les xarxes socials configura un nou espai en què es poden re(produir) violències masclistes que ja proliferaven en altres contextos. Tractant-se d’una nova conjuntura, no disposem de la informació, els recursos o fins i tot les eines a què podem acudir quan vivim alguna situació d’assetjament.
Les noves tecnologies es converteixen en una eina perillosíssima per a l’assetjament sexual, ja que permeten que determinades imatges, rumors o vídeos es difonguin amb molta rapidesa sense el consentiment de la víctima. A més, tal com assenyala l’estudi Mujeres jóvenes y acoso en redes sociales (2022), hi ha una proliferació de conductes sexistes a través d’internet, sostingudes en part per l’anonimat que ofereixen les plataformes.
Què és el ciberassetjament laboral?
La FUNACO (Fundació en Acció contra l’Assetjament) defineix el ciberassetjament com a “tota amenaça, fustigació, humiliació o qualsevol altre tipus de molèstia realitzades per un adult contra un altre adult en un mitjà digital com internet, mòbils, tauletes, xarxes socials, etc.”. De fet, s’ha introduït en el nostre codi penal amb la Llei orgànica 1/2015, del 30 de març, i s’inclou en l’article 172 sota les denominacions stalking i assetjament depredador. Actualment, la coneguda Llei del “només sí es sí” incorpora el concepte de la complicitat, en fixar una multa a qui, havent rebut imatges o gravacions, les difongui o les comparteixi amb tercers.
Com es manifesta el ciberassetjament a la feina?
Actualment no hi ha consens sobre com es manifesta l’assetjament online o ciberassetjament, i menys encara sobre com es desenvolupa en l’espai de treball. No obstant això, l’Institut de les Dones assenyala que segueix els patrons següents:
- Es produeix de manera repetida.
- La persona que assetja insisteix i no canvia de conducta després d’haver estat rebutjada per la persona assetjada.
- Les conductes d’assetjament es poden considerar greus (inclouen amenaces o insults) i traspassen l’àmbit digital.
Així mateix, es considera ciberassetjament:
- Difondre imatges o vídeos de contingut sexual entre la resta del personal, ja sigui a través de xarxes socials o amb aplicacions de comunicació (per exemple, WhatsApp).
- Publicar o difondre missatges o contingut audiovisual (com imatges, mems o àudios, entre d’altres) que tinguin com a objecte denigrar un membre del personal o bé crear un entorn humiliant, especialment quan tinguin com a centre la vida sexual d’un treballador o treballadora.
Mesures de prevenció del ciberassetjament a la feina
Les empreses tenen la responsabilitat i el deure de:
- Incloure el ciberassetjament laboral en el protocol d’assetjament o per raó de sexe. És important posar en relleu que aquest tipus d’actitud també és reprovable. Actualment, amb l’entrada en vigor de la Llei del “només sí és sí”, les empreses estan obligades a incloure’l en els protocols d’assetjament sexual.
- Formar tot el personal en matèria d’igualtat i explorar específicament les violències que tenen lloc en l’àmbit digital.
Recordem que l’assetjament sexual pot produir-se tant dins com fora de la jornada de treball, independentment de l’espai en què tingui lloc. Si la relació de les persones implicades es desenvolupa en un context professional, es considera ciberassetjament i l’empresa ha d’actuar.
