La pressió social, els cànons de bellesa i la igualtat de gènere
L’estiu està molt a la vora i moltes dones senten la pressió de lluir perfectes en bikini. L’Operació Bikini s’ha convertit en una tendència cada vegada més popular en les xarxes socials, en la qual es promouen dietes aprimadores extremes i entrenaments rigorosos per a perdre pes abans de les vacances. No obstant això, aquesta obsessió per aconseguir un “cos perfecte” ha portat moltes dones a experimentar amb dietes poc saludables i a patir trastorns alimentaris.
Hi ha hagut una creixent presa de consciència sobre els cànons de bellesa i la pressió social que enfronten les dones en relació amb la seva aparença física. L’Operació Bikini és només una manifestació més d’aquesta tendència, que promou la idea que una dona ha de tenir un cos prim, tonificat, jove i bronzejat per a ser considerada atractiva.
Sovint, això ve acompanyat d’una pressió social implícita perquè les dones s’ajustin a aquest ideal. La publicitat enganyosa i la bellesa artificial reforcen aquest missatge, fent que les dones se sentin insegures sobre la seva aparença natural i empenyent-les a gastar cada vegada més diners en productes de bellesa i tractaments corporals.
A més dels riscos potencials per a la salut que comporten les dietes aprimadores extremes i els trastorns alimentaris, l’Operació Bikini també pot ser problemàtica des d’una perspectiva de gènere i d’igualtat. Les pressions per a ajustar-se a un cànon de bellesa restrictiu i poc realista s’han vist agreujades pel fet que les dones han estat històricament considerades com a objectes de desig i de consum.
La pressió per a lluir bé en bikini i el “cos perfecte” van més enllà de simplement voler sentir-se bé amb un mateix, es converteix en una lluita diària en la qual les dones es disseccionen i se sotmeten a l’opinió pública.
Parlem clar sobre la violència estètica
La violència estètica no és una idea nova. El cànon de bellesa és una cosa imposta i excepcional. Per tant, és un estereotip difícil de complir per la majoria de dones. Són cànons sexistes. Molt poques dones compleixen amb els cànons de bellesa imposats.
Estem exposades constantment des de nenes a comentaris sobre els nostres cossos: des de l’escola per altres companys fins l’etapa de maduresa: pràctiques, discursos i accions que burlen, marginen, estereotipen, prejutgen i rebutgen dins la societat. És un assetjament constant. És violència estètica.
La publicitat sexista als darrers anys
En el passat, les dones han estat criticades per la seva aparença i se’ls han donat diferents missatges sobre el que es considera com a “bell”. En els anys 50, per exemple, s’esperava que les dones tinguessin una figura curvilínia en forma de rellotge de sorra. No obstant això, en els anys 60, la imatge ideal va canviar i es va fer popular la figura prima i esvelta de la model Twiggy.
En els anys 70 la publicitat a Espanya era totalment masclista i sexista: recordem al 1970 “Un kilo más, un admirador menos” d’una marca d’aigua. Al 1986 “Busco a Jacq’s”, un dels anuncis més sexistes. Durant anys l’estereotip de les joguines per a nenes el representava Barbie (us deixem un anunci del 1978 de Barbie Superstar), sense comentaris. Dolce&Gabbana va treure una imatge on mostra a un grup d’homes en el que tot indica que és una violació en grup; el van retirar. En l’actualitat, sovint s’espera que les dones tinguin un cos “tonificat” i se’ls exigeix mantenir la seva joventut costi el que costi.
Estem experimentant un auge amb el sorgiment del fitness comercial i la creixent influència dels mitjans de comunicació. La promoció agressiva de productes miraculosos per a aprimar juntament amb dietes restrictives i un munt d’ofertes de cirugia estètica que han contribuït a que seguim amb el terror de l’Operació Bikini, provocant un fort impacte social.
Aquestes pràctiques han reforçat els estereotips sobre cossos femenins “ideals” que no són realistes ni saludables, generant greus problemes psicològics com a baixa autoestima i trastorns alimentaris entre moltes dones que ara en el segle XXI també el sofreixen molts homes.
Les dones que no compleixen amb els estàndards de bellesa poden ser marginades i excloses socialment. Moltes dones han contat que s’han sentit “no prou bones” quan han comparat el seu aspecte físic amb el d’altres dones. Aquesta pressió no sols s’exerceix en persones adultes, sinó que s’educa a nenes des de primerenca edat sobre els estàndards de bellesa i com complir amb ells.
L’assetjament escolar i l’aspecte físic: un greu problema
L’assetjament escolar o bullying és un problema que ha preocupat pares i educadors a tot el món. De fet, segons un informe publicat per la UNESCO, l’aspecte físic és la principal causa d’assetjament entre els nens i joves d’Europa. L’informe publicat per la UNESCO mostra que un de cada quatre alumnes víctimes d’assetjament escolar a Europa ha sofert violència a causa del seu aspecte físic. Els joves són jutjats per la seva aparença i això pot afectar la seva autoestima i el seu benestar emocional. A més, les nenes són més propenses a ser objecte de burles per la seva aparença en comparació amb els seus companys homes. Aquest problema també és evident a Espanya, on un estudi de la Fundació ANAR va revelar que el 56,5% dels casos d’assetjament escolar estan relacionats amb l’aspecte físic.
L’assetjament escolar està relacionat amb l’aspecte físic
Un dels motius pels quals l’aspecte físic s’ha convertit en una font d’assetjament és l’èmfasi que es posa en la imatge corporal i l’aparença en la nostra societat. Les persones són jutjades pel seu aspecte físic, la qual cosa sovint crea una cultura en la qual s’espera que els joves s’ajustin a uns certs estàndards. Això pot crear una cultura d’exclusió on els nens que no s’ajusten a aquests estàndards són marginats.
Un estudi de la Fundació ANAR va revelar que el 56,5% dels casos d’assetjament escolar estan relacionats amb l’aspecte físic.
El perill de les xarxes socials i l’assetjament per aspectes físics
Un altre factor que contribueix a l’assetjament escolar relacionat amb l’aparença és l’ús de les xarxes socials. Cada vegada és més comú que els joves es jutgin mútuament en les xarxes socials pel seu aspecte físic. Les xarxes socials poden ser una excel·lent eina per a la connexió i el suport social, però també poden ser una font d’assetjament i exclusió per a aquells que se senten insegurs o diferents.
La falta d’educació i conscienciació a les escoles també és un factor que contribueix a l’assetjament escolar relacionat amb l’aspecte físic. És necessari que els educadors parlin sobre la importància de la diversitat i l’acceptació, i que fomentin un ambient escolar segur i acollidor per a tots. Hem d’educar als més petits des del respecte pels altres. Els estudiants necessiten comprendre que la diversitat és una cosa positiva i que jutjar a algú pel seu aspecte físic és inacceptable i nociu.
Estem en el segle XXI: ha canviat alguna cosa?
En el segle XXI, el moviment d’igualtat de gènere ha aconseguit avanços significatius en moltes àrees, però encara hi ha molt a fer per a aconseguir una veritable igualtat.
Una mostra d’aquesta desigualtat és la pressió social masclista que continua existint en relació amb l’aparença física de les dones. Com ja hem comentat anteriorment, aquesta pressió es basa en els cànons de bellesa rígids impostos per la societat, amb moltes persones exigint a les dones que s’ajustin a un ideal corporal inassolible i poc saludable.
Aquests estereotips també són fomentats pels mitjans de comunicació i el màrqueting agressiu, la qual cosa contribueix a crear un ambient hostil per a aquelles dones i homes que no compleixen amb els patrons de bellesa imposats i contribueix a la desigualtat entre els gèneres.
Què podem fer-hi com a societat?
Per a abordar aquesta problemàtica del segle XXI, és necessari promoure l’educació sobre la diversitat corporal i els conceptes relacionats amb l’amor propi. L’educació ajudaria les persones a comprendre millor els conceptes relacionats amb el pes, la imatge corporal i la salut mental, així com el paper fonamental que juga l’autoacceptació en el benestar general.
Una altra intervenció important seria incloure històries reals positives sobre persones diferents del cànon tradicional de bellesa en els mitjans de comunicació, la qual cosa ajudaria a construir un sentit més ampli i inclusiu del valor individual.
La indústria tèxtil hauria de fer alguna cosa sobre aquest tema i pensar que els dissenys de roba el puguin portar tot tipus de dones, i no com algunes marques que només arriben a la talla 42 (absolutament discriminatori).
Vivim en una societat de consum brutal on molts sectors viuen d’aquesta violència estètica i les dones. I lo més trist és que els hi funciona : farmacèutiques, perfums, joguines, moda, cosmètica, cirurgia estètica… Constantment perfectes, joves i amb aparença d’actriu de Hollywood. Insoportable!
L’Educació ajuda a reduir els prejudicis relacionats amb les normes socials tradicionals en buscar construir respecte cap a nosaltres mateixos i mateixes i entre grups diferents de persones. Si a l’escola la majoria que pateixen assetjament escolar són nenes a causa del seu aspecte físic… És una dada molt preocupant de què alguna cosa no estem fent bé.
És necessari abordar problemàtiques relacionades amb el masclisme per a garantir la igualtat real entre homes i dones.
Els problemes derivats a nivell salut
L’Operació Bikini s’ha convertit també en un assumpte de salut pública. Les dietes extremes i les pràctiques esportives extenuants comporten riscos potencials per a la salut, incloent-hi trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia (el 90% de les persones afectades són dones).
Aquests trastorns no sols danyen el cos físicament, sinó que també soscaven l’autoestima i poden provocar depressió i ansietat. Per aquesta raó és important promoure mètodes saludables sense comprometre la nostra salut emocional i física.
En conclusió
Per a abordar aquests problemes relacionats amb la Igualtat de Gènere i la violència estètica en el segle XXI és necessari promoure l’acceptació del cos independentment de l’aspecte físic. Hem de reconèixer que no existeix un sol tipus “correcte” o “perfecte” de cos humà i que totes les formes i grandàries són valuoses i belles.
L’amor propi és fonamental per a afrontar aquesta situació complicada, ja sigui que et trobis preparant el teu estiu o simplement vivint la teva vida diària: hem de recordar que som éssers únics amb fortaleses diferents i identitats pròpies.
