A les nits de primavera, quan el sol se’n va a dormir més tard i els dies semblen més lleugers i somrients, deixem la mainada amb els avis unes hores i ens trobem amb els amics a la pizzeria del barri. “Necessito marxar de vacances, per deixar de treballar i no fotre brot” diu ell amb un somriure als llavis. Ja deu anar per la segona cervesa com a mínim, ho sé per com se li enrojolen les galtes. Tothom riu i segueix parlant, i jo penso en les cassoles brutes d’oli a l’aigüera, en les hores perdudes fent i desfent tuppers per anar a la platja, esperant que acabi la rentadora per fer-ne la següent. Posar, recollir, estendre, planxar i plegar. El bucle interminable. Recordo els matins calorosos recollint els plats de l’esmorzar, esperant que tots marxin a la platja per fer els llits, netejar la casa i deixar el dinar preparat. “No fotre brot”, penso amb sorna. Tant de bo pogués dir això jo.
Vacances sense descans
Les vacances ens haurien de permetre descansar i desconnectar
No obstant això, hi ha diferències en la forma de viure les vacances depenent de si ets home o dona, mare o pare. Aquelles dones que són mares, o que han de fer-se càrrec de persones dependents, també solen dur a terme les tasques domèstiques i de cura durant les vacances. Tret que la destinació sigui un hotel “tot inclòs”, si les opcions són anar de càmping o bé llogar un apartament, les dones també han d’encarregar-se de les tasques domèstiques i, especialment, logístiques. La planificació i preparació de les maletes, la roba, els accessoris i el menjar.
En resum, la càrrega mental continua recaient en elles. Mentre que molts homes poden desconnectar i evadir-se per complet, “no fotre brot”, elles han de recordar-se de posar crema al seu fill o recordar-li que ha de dur els maneguets per anar a la piscina.
El mateix rol organitzatiu també està present a la platja
Aquesta sensació de responsabilitat absoluta és molt comuna entre les dones: el fet de no poder desconnectar perquè sempre estan pensant en què cal comprar, o si la nena necessita un banyador nou, té un component de gènere molt important. En conseqüència, per a moltes dones les vacances signifiquen canviar de lloc físic, però no mental, ja que no poden obviar les responsabilitats de cura.
Seguint aquest fil, hem consultat a les nostres companyes d’oficina com ho viuen. La Sandra (nom fictici, amb un fill) explica que quan ella està de vacances “el descans està lligat a la desconnexió de les tasques d’oficina, però no a la resta. En aquest sentit sí que descanses, però només pel que fa a la rutina laboral.” La feina no remunerada, la de les cures, no cessa mai; durant les vacances deixem de “produir” però continuem atenent les criatures i netejant el bany. D’altra banda, la Marina (nom fictici, amb dos fills) declara que, tot i tenir una parella que s’involucra en la criança, aquesta té “un do per desconnectar de tot i no preocupar-se”. També afirma que els seus fills la reclamen abans que al seu marit.
Aquí entra la culpa, i és que les dones tendeixen a sentir un sentiment de culpabilitat més gran quan es permeten desconnectar dels fills. En altres paraules, és molt important que els homes es responsabilitzin i s’impliquin de manera igualitària, però com a societat encara tenim una percepció negativa de les dones que decideixen desvincular-se i deixar que ells assumeixin la responsabilitat. D’altra banda, la Laura (nom fictici, amb dos fills) sí que considera que es reparteixen de manera equitativa les responsabilitats de cura durant les vacances amb la seva parella.
Tot i els avenços en matèria d’igualtat i cura, les dones continuen dedicant un percentatge més alt del seu temps lliure a les tasques domèstiques. És més, l’estudi de Mottiar i Quinn (2012) demostra que les tasques domèstiques es reparteixen de forma més equitativa de vacances que no pas a la llar habitual. No obstant això, es continua identificant certa desigualtat en la implicació i el temps que dediquen els homes respecte a les dones. Al cap i a la fi, les tasques domèstiques es redueixen, però els rols de gènere associats encara persisteixen.
Les dones mereixen descansar de la cura i la criança, perquè també necessiten parar i respirar. A més, és un bon exemple per a les criatures, ja que entendran la importància de saber desconnectar i dedicar-se a les activitats que més els agraden, com llegir un llibre o fer esport. Les vacances haurien de ser un moment per desconnectar del treball productiu i reproductiu, passar temps en família –o no– i llegir un dels llibres feministes que hem recomanat recentment.😉
