L’assetjament sexual és un delicte: Marc normatiu
En l’anterior article vam parlar de com les violències masclistes poden sorgir en qualsevol entorn, inclòs en el dia a dia de les organitzacions, i de la importància d’adquirir eines efectives per assegurar la zero violència en els espais de treball. L’element clau per a complir amb aquest objectiu és el Protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe. En aquest article ens centrarem en la legislació de l’estat espanyol per a comprendre els requisits i l’abast de les actuacions per a la prevenció i tractament de l’assetjament sexual.
L’assetjament sexual és un delicte que vulnera els articles de la dignitat, igualtat i intimitat recollits a la Constitució espanyola del 1978. No obstant això, la primera vegada que es defineix i es prohibeix és 17 anys després, a l’article 184 de la Llei 10/1995 de 23 de novembre del Codi Penal, que delimita les diferents penes que s’impugnaran davant d’evidència d’assetjament sexual, segons els fets i circumstàncies concretes de les denúncies.
L’obligació de les empreses davant l’assetjament
L’obligació de les empreses davant l’assetjament s’estableix a la Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Segons aquesta Llei, les empreses estan obligades a promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i per raó de sexe i han d’arbitrar procediments específics per a prevenir i resoldre les denúncies que puguin originar-se a l’empresa; procediments que han de ser negociats amb la representació dels treballadors i treballadores (article 48.1). Aquesta llei va imposar, per primera vegada, deures i responsabilitats socials a les empreses amb la desigualtat de gènere, implicant a les organitzacions com a peça clau per assegurar igual benestar, tracte i respecte de tot el seu personal. No obstant això, l’any 2018 el 71% dels convenis encara no tenia una definició d’assetjament sexual i el 79% no tenia definició d’assetjament per raó de sexe.
Arran d’aquesta legislació, les empreses han de dissenyar un procediment per prevenir i tractar les denúncies amb la representació legal dels treballadors, constituint una comissió que defineixi el marc d’actuació del protocol i que identifiqui els objectius i les vies d’actuació d’aquest.
En els propers articles anirem desgranant el procés d’elaboració del Protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe, posant el focus en les funcions específiques, i els rols de la comissió, el disseny de les fases d’actuació i tècniques d’investigació i el tractament de la situació.
#25N: Contra les violències masclistes a l’empresa
En aquest sentit i en el marc del 25N, la Fundació SORLI organitza una Jornada de Treball amb l’objectiu de donar a conèixer els beneficis d’implementar el protocol contra l’assetjament sexual, oferint experiències que així ho demostren.
Si vols inscriure’t, el dia 1 de desembre de 9.30h a 11.30h en streaming (gratuit), fem una Jornada especial amb el títol “Protocol contra l’assetjament sexual: del paper a la pràctica”.
