En una època marcada per la revaluació de les estructures socials i el qüestionament de les normes de gènere tradicionals, l’erradicació de les violències masclistes emergeix com un desafiament inajornable. És un problema sistèmic que arrela en la part més profunda de la nostra cultura i es reflecteix en tot l’espectre de les nostres interaccions diàries. Sovint la responsabilitat d’enfrontar-se a aquestes violències ha recaigut en les dones, que són, en la seva majoria, les víctimes d’aquest flagell. Tanmateix, cal reconèixer que el paper dels homes és fonamental en la lluita contra el masclisme i que la seva participació activa pot ser un catalitzador per al canvi.
Reconeixent el problema
La violència masclista no només és un acte d’agressió física; és un conjunt d’actituds, comportaments i pràctiques socials que perpetuen la desigualtat i la discriminació. Per a molts homes, reconèixer l’existència de privilegis basats en el gènere és el primer pas. És crucial admetre que, tot i que individualment es pot rebutjar la violència, formem part d’un sistema que històricament ha beneficiat els homes en detriment de les dones i d’altres gèneres.
Educació i sensibilització
L’educació té un paper primordial en la transformació de les mentalitats. No només es tracta de l’educació formal en escoles i universitats, sinó també de l’educació a casa i dins les comunitats. Els homes han de ser aliats en l’ensenyament de noves generacions, promovent la igualtat de gènere i el respecte mutu des de la infantesa. Els programes de sensibilització que impliquin homes i nens en la comprensió de les violències masclistes i en la promoció de relacions saludables són essencials.
Desconstruint la masculinitat tòxica
La masculinitat tòxica, que fomenta l’agressivitat, la supressió de les emocions i la dominació, cal que sigui desconstruïda. Els homes tenen la responsabilitat de qüestionar i transformar les expectatives de gènere que perpetuen aquestes actituds. Crear espais segurs on els homes puguin expressar les seves vulnerabilitats i pors sense ser estigmatitzats és vital per a aquest procés.
Alçant la veu
Els homes han d’alçar la veu contra les violències masclistes en totes les seves formes. Això significa intervenir en situacions de violència o assetjament, però també en el dia a dia, quan es presencien actituds masclistes o comentaris despectius. No es tracta de protagonisme, sinó de solidaritat i de reconèixer que el silenci i la inacció són formes de complicitat.
Corresponsabilitat en el canvi de les estructures
No només han de canviar les persones i com es comporten; cal renovar tota l’estructura. Els homes han de participar activament en la reformulació de polítiques i pràctiques en els seus llocs de treball, en la política i en les institucions per garantir la igualtat de gènere i la no tolerància a la violència. Això inclou donar suport als moviments feministes i treballar conjuntament en la creació d’una societat més justa.
Reflexió personal y col·lectiva
El camí cap a l’erradicació de les violències masclistes és també un viatge de reflexió personal per als homes. És una invitació a repensar el propi rol en la societat i a forjar identitats masculines lliures de la presó del masclisme. Aquest viatge, tot i que personal, ha de ser col·lectiu. Els homes han de donar-se suport en aquest procés, aprenent els uns dels altres i desafiant conjuntament les normes socials perjudicials.
Erradicar les violències masclistes és una tasca que requereix la participació activa dels homes. No n’hi ha prou amb ser un espectador passiu o declarar-se “no masclista”. Cal ser ant masclista i comprometre’s amb accions concretes que promoguin la igualtat i el respecte. La lluita contra el masclisme és una lluita per la mateixa humanitat i requereix que tothom, incloent-hi els homes, treballi conjuntament per construir una societat en què la violència de gènere quedi relegada als llibres d’història com un vestigi de temps menys il·lustrats.
