“La llave de la felicidad de las mujeres en España la siguen teniendo los hombres y el romanticismo, por encima de la salud, la familia o su propia autoestima, tanto que un 20% de mujeres de todas las edades se dicen atrapadas en una relación que podrían abandonar pero no lo hacen.”Isabel Valdés, El País, 15 de febrer, 2019
Sant Valentí i el seu origen
Arriba Sant Valentí, una ocasió “idònia” per compartir l’amor que sentim per la nostra parella. En els últims anys, la tradició de Sant Valentí s’ha estès per tot el món, i cada cop son més les parelles que celebren l’amor en aquesta tendra diada. Però quin tipus d’amor promou el dia de Sant Valentí? Com es demostra aquest amor? Quin és l’origen de la celebració?
Sant Valentí és el patró dels enamorats, i el seu origen es remunta al segle III. El 14 de febrer de l’any 270, un sacerdot romà anomenat Valentí va ser sentenciat a mort per haver casat a parelles joves en contra de la llei. En aquella època, l’emperador Claudi II havia prohibit la celebració de matrimonis, ja que es considerava que els joves solters eren millor soldats.
Si bé els matrimonis clandestins que van condemnar a Valentí podien considerar-se lliures, la majoria de matrimonis al llarg de la història han estat de conveniència i, molt sovint, la dona s’hi veia forçada. Històricament, el matrimoni era un pacte entre dues persones que perseguia un intercanvi de béns, on la dona representava l’objecte d’intercanvi. Quan els homes volien tenir descendència, oferien serveis o béns a altres homes a canvi de la mà de les seves filles.
L’esterotip de l’amor romàntic
A mesura que la societat avança, l’amor romàntic es consolida com el model de relació a les cultures occidentals i aviat comença a estendre’s arreu del món com el model ideal d’amor entre les parelles. L’amor romàntic es defineix com un amor superior a la resta de formes d’estimar, un amor etern, exclusiu i incondicional. Aquest concepte d’amor està present en la nostra cultura, i així es reflecteix en l’art, el cinema, la literatura, i moltes altres formes d’expressió cultural. L’amor romàntic també pressuposa que l’única forma de completar-nos com a éssers humans és trobant a la nostra parella ideal, la coneguda metàfora de la mitja taronja.
Però la ciència ens demostra que l’amor romàntic és una construcció social, i que està basada en la cultura masclista. L’amor romàntic és un estereotip de l’amor que, a més a més, potencia i invisibilitza les violències masclistes, ja que si l’amor és etern, haig de seguir amb la mateixa persona i només la podré estimar a ella; si l’amor és exclusiu, aquesta persona i jo estem fets l’un per l’altre, i si l’amor és incondicional, haig d’acceptar que m’estima encara que em controli, no em doni llibertat o em maltracti. Aquesta última característica és la més perjudicial, perquè fomenta que es repeteixi el cicle de la violència de gènere, fent que una conducta o recompensa extraordinària serveixi per a pal·liar moltes conductes nocives o tòxiques. L’any 2017, un informe de Laura Sagnier posava de manifest que una de cada cinc espanyoles dedica anys de la seva vida a esforçar-se en una parella sense futur, per culpa de les creences de l’amor romàntic.
Si vols celebrar Sant Valentí, des d’on ho fas? D’on surt l’amor que vols compartir? Què esperes a canvi? I l’altra persona, què espera?
Petites reflexions per un Dia ple de cors i roses, algunes amb punxes.
