Què és la conciliació i què és la corresponsabilitat
La conciliació i la corresponsabilitat són conceptes que sovint es confonen; per això és important entendre les definicions de cadascun d’ells: la conciliació remet a una participació equilibrada de dones i homes en la vida familiar i en el mercat de treball, gràcies a la reestructuració i reorganització dels sistemes laboral, educatiu i de recursos socials, a fi de fer efectiva la igualtat d’oportunitats en l’ocupació, modificar els rols i estereotips tradicionals i cobrir les necessitats d’atenció i cura de persones dependents..
El de corresponsabilitat és un concepte que va més enllà. Implica que homes i dones comparteixin responsabilitats, deures i drets mitjançant un repartiment equilibrat de les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars amb la finalitat de distribuir de manera justa el temps de vida de dones i homes.
Així doncs, la corresponsabilitat implica no sols canvis a nivell normatiu, sinó també una reorganització dels rols socials i familiars d’homes i dones, amb una clara necessitat de compromís per ambdues parts. El pas de la conciliació a la corresponsabilitat exigeix un canvi d’actitud que situï la persona i els seus deures socials i personals en el centre de l’equitat voluntària en el repartiment de les tasques.
La conciliació és una “cosa de dones”?
Aquests últims anys, els avenços en matèria d’igualtat de gènere han fomentat la incorporació de la dona al món laboral, fins a un punt on el 47% de la població activa són dones. Però aquesta incorporació no ha comportat una incorporació paral·lela de l’home al món de les cures, tal i com demostren les dades de l’informe Les dones a Catalunya (2021) de l’Institut Català de les Dones. Aquest informe posa de manifest que les dones fan, de mitjana, 1 hora més al dia de feina domèstica que els homes. Aquest fet es produeix per diversos motius, però volem ressaltar-ne els dos més importants:
- El primer és que, en la cultura masclista que vivim, allò que té prestigi és allò masculí. El treball considerat històricament femení (les cures i les tasques domèstiques) no tenen remuneració, i les professions de major ocupació femenina són les menys retribuïdes.
- I en segon lloc, que les tasques de cures segueixen fortament vinculades al rol femení, en especial en relació amb la maternitat, ja que l’embaràs i la lactància materna són funcions exclusives de les dones. Aquest fet perpetua l’existència del rol de les cures, i serveix per a naturalitzar que siguin les dones les que assumeixin aquestes tasques, encara que sigui a costa de renunciar al seu desenvolupament professional.
Els efectes d’aquesta desigualtat han posat de manifest la necessitat de compaginar la feina amb les responsabilitats personals i/o familiars, mitjançant la conciliació. Alhora, aquesta conciliació s’interpreta com “una cosa de dones”, en tant que són les dones, de forma predominant, les que necessiten i sol·liciten les mesures de conciliació, ja que assumeixen la responsabilitat de la llar i cura de la família.
Com pot ajudar l’empresa en la corresponsabilitat?
Per a poder combatre aquesta desigualtat és necessari actualitzar els rols de gènere. Això es pot dur a terme mitjançant la incorporació de noves masculinitats que assumeixin de forma equilibrada les responsabilitats familiars, comprenent la importància de realitzar-les, donant valor i equiparant el treball domèstic i/o de cures amb el rendiment laboral.
Aquesta visió és el que es descriu en la corresponsabilitat, i les empreses poden promoure-la. De la mateixa manera que les accions de discriminació positiva han incrementat la representació femenina en llocs masculinitzats i han afavorit al trencament del sostre de vidre, les empreses han d’aplicar accions de discriminació positiva. Aquestes accions tenen l’objectiu d’afavorir que els homes siguin els que sol·licitin les mesures de conciliació i els que s’impliquin en les tasques domèstiques o de cures; ja sigui a través de campanyes de sensibilització, o bé, per exemple, oferint dos dies més de permís retribuït als homes per cada setmana completa que cedeixin les seves parelles de la baixa de maternitat.
Els canvis en les formes de treball i les demandes actuals de la societat evidencien que la conciliació no s’ha d’entendre com un recurs, sinó com un element de l’estratègia empresarial: no es necessiten més recursos, es necessita dissenyar el treball ajustant-lo a les necessitats i responsabilitats de les persones. El teletreball o la flexibilitat horària poden permetre una millor organització i equilibri amb la vida personal, així com afavorir que hi hagi una distribució equitativa de les tasques de cura i/o domèstiques.
