Confinament, crisis sanitària i igualtat de gènere
Aquest és l’interrogant que avui es planteja la Fundació: com tirar endavant la seva ferma aposta per la igualtat de gènere en el particular contexte que travessem i travessarem en els propers anys?
L’objectiu general de Fundació és aconseguir que la “mirada de gènere” impregni de manera transversal el conjunt de l’empresa, atès que cap estratègia no pot ser eficaç si no abarca i federa tots els àmbits i processos de l’entitat, des dels cercles directius fins els estudiants en pràctiques i, naturalment, els homes tant com les dones. No oblidem que la igualtat no té sexe…
Les polítiques d’igualtat són un instrument de transformació de la societat.
Poc a poc anem sortint del confinament i ens encaminem cap a… Cap a on, de fet?
Tot i que ningú no ho sap del cert, una cosa és segura: si no aprofitem ara l’ocasió, existeix el perill que, una vegada més, la igualtat de gènere quedi relegada al número 20 de la llista de prioritats als ulls de la societat patriarcal, que fins ara no ha vist mai l’hora de posar-s’hi, esgrimint invariablement d’altres urgències “més immediates”.
Això suposaria un greu retrocès, amb conseqüències que pagaríem molt cares durant molts anys.
Després de la crisis sanitària, no hi haurà reconstrucció que valgui si deixem de banda la perspectiva de gènere i la lluita contra tota mena de violències.
Ara que, segons diuen els experts, estem inexorablement abocats a una gran crisi social i econòmica, és de preveure que aquesta conmoció, també inexorablement, afecti les dones de manera molt més aguda que els homes. Per què?
Perquè ja abans de la crisi de la covid-19 les dones patien una situació pal.lesa de desigualtat:
- l’atur afectava una proporció més alta de dones que d’homes;
- un major percentatge de dones treballava amb contractes precaris i/o de jornada reduïda;
- la bretxa salarial entre homes i dones es xifrava en un 30%;
- un major percentatge de dones treballava en l’economia submergida;
- un major percentatge de dones treballava en sectors especialment afectats per la crisi (comerç i serveis);
- en promig, les dones dedicaven cada dia 2,25 hores més que els homes a les tasques de la llar i de cura de la família.
Existeix doncs el risc que aquesta crisi accentuï encara més la situació d’especial vulnerabilitat laboral i económica de les dones. Sens dubte, aquesta ha de ser avui una de les grans línies d’actuació de la Fundació.
En el procés de reconstrucció després de la crisis sanitària, la Fundació redoblarà esforços per impulsar la reconstrucció de l’entorn laboral des de la perspectiva de gènere i partir de polítiques d’igualtat.
Ara bé, a banda d’aquesta gran orientació general, a la Fundació SORLI hi ha un segon tema que avui ens preocupa molt especialment.
Darrerament, institucions públiques i privades, entitats no governamentals, cercles universitaris i també investigadors de referència, com Miguel Lorente, alerten del perill d’assistir, en aquesta nova etapa, a una greu escalada de tot el ventall de violències exercides contra les dones.
Cal tenir molt en compte, avisen els experts, el contexte general de tensió i inseguretat, tant econòmica com psicològica, al que estarà tothom exposat i el fet que aquesta situació, tan ansiògena, repercuteix necessàriament en la conducta en tots els àmbits de la vida, i molt especialment el laboral i el familiar.
El món de l’empresa, per descomptat, no es lliurarà del fenomen, i és un dels escenaris en què es poden manifestar o detectar nous (o no tan nous) casos de violència de gènere.
Aquest ha de ser avui el segon gran cavall de batalla de la Fundació.
En el procés de reconstrucció després de la crisis sanitària, la Fundació aportarà tot el suport possible a la societat i les empreses per tal que es faci especial atenció al perill de recrudescència de la violència de gènere i dels casos d’assetjament sexual.
Per a aconseguir-ho, la Fundació treballarà amb les administracions publiques i altres agents públics i privats per tal de sensibilitzar i formar les persones clau que a cada organització constitueixin equips de protecció dels drets i detecció i acompanyament de les víctimes.
Les 8 raons de la igualtat a l’empresa
- La igualtat suposa l’acceptació de la diferència.
- Una societat desigual és una societat coixa.
- La igualtat és una obligació jurídica (Llei d’Igualtat 03/2007).
- La igualtat és un dret (Declaració Universal de Drets Humans, Carta Social Europea, Constitució espanyola).
- La igualtat és motor de progrés social.
- Igualtat rima amb rendibilitat.
- Igualtat rima amb talent i diversitat.
- La igualtat és un valor cabdal de l’empresa socialment responsable.
Els 8 manaments de la Fundació SORLI
- Impulsar l’evolució de la societat.
- Ser un punt de trobada entre l’empresa i la societat.
- Promoure el treball en xarxa.
- Ser centre de referència i font d’innovació, excel.lència i creativitat.
- Integrar la visió de gènere en l’empresa.
- Professionalitzar la igualtat.
- L’empresa no caminarà sola.
- Ser una veu autoritzada.
Per què interessa a les empreses?
- Perquè tota empresa té l’obligació jurídica d’elaborar i implantar un pla d’igualtat.
- Perquè la nostra societat reclama la igualtat de drets i un entorn lliure de sexisme i violència i les empreses hi tenen un paper clau a jugar.
- Perquè un entorn igualitari és beneficiós per a l’empresa, el seu personal i el conjunt de la societat.
- Perquè està demostrat: a més igualtat, més competitivitat, més talent i més rendibilitat.
- Perquè la Fundació obre a l’empresa portes de diàleg amb tot el ventall d’agents polítics i socials en matèria d’igualtat.
- Perquè la Fundació acompanya l’empresa en el camí cap a la igualtat.
- Perquè l’empresa es beneficia dels avantatges del treball en xarxa.
- Perquè la Fundació exerceix d’altaveu i corretja de transmissió de la tasca realitzada en el món empresarial.
- Perquè tota empresa que avui aposti per la igualtat efectiva pot esdevenir demà un referent en el tema.
